El primer record que Oliver Jeffers té d'un llibre està tacat de sang. Tenia quatre o cinc anys quan son pare li llegia un conte i una gota li va caure del nas —colpejat hores abans per una pilota— just al mig d'una pàgina. «Oh, no, l'he espatllat», va pensar. Encara conserva aquell exemplar.

Des d'aleshores, Jeffers s'ha dedicat exactament al contrari: a embellir tot el que toca. Pintures, escultures, collages. I, sobretot, àlbums il·lustrats per a xiquets. Els seus llibres han venut més de díhuit milions de còpies en unes cinquanta llengües. Hi ha llars en mig planeta amb un llibre seu a la prestatgeria.

Jeffers va nàixer a Austràlia però va créixer al Belfast convuls dels anys setanta i vuitanta, durant el conflicte nord-irlandès. Una infància que, malgrat tot, ell recorda lluminosa: enfilant-se als arbres, jugant a futbol al carrer, cavant forats amb el seu germà. Sa mare, que patia esclerosi múltiple, i son pare, que va exercir de cuidador principal, li van ensenyar a ser curiós i una mica entremaliat. 

Als quinze anys va descobrir que ser artista podia ser un ofici de debò. Llegir, en canvi, li semblava una cosa pareguda a fer deures. No tenia temps ni ganes. Fins que una idea es va negar a quedar-se dins d'un quadre: va imaginar algú intentant atrapar una estrella. Com ho faria? D'aquell impuls va nàixer el seu primer llibre, Com atrapar una estrella, publicat el 2004 i convertit ja en un clàssic de la literatura infantil.

La paternitat va marcar un gir en la seua obra. Quan va nàixer el seu fill Harland el 2017, Jeffers va escriure el que va començar com una carta de benvinguda al món i va acabar sent Som aquí: número u del New York Times, millor llibre de l'any per a TIME, guanyador del Premi Kiriko a Espanya. Tres anys després, l'arribada de la seua filla Mari va inspirar Què construirem, una història sobre un pare i una filla que construeixen junts els fonaments de la seua vida. Tindre fills no el va portar a escriure contes sobre el que els interessava a ells, sinó sobre l'estat del món que heretarien.

El catàleg de Jeffers a Andana Editorial recorre tot el seu arc creatiu. Som aquí funciona alhora com a carta d'amor, com a atles i com a manifest: una guia del planeta Terra per a un nadó que s'ha convertit en el regal de naixement per excel·lència. Per a qui vulga prolongar aqueixa experiència, el Som aquí. Llibre d'activitats transforma la reflexió de Jeffers en laberints, jocs i adhesius. I La teva vida a La Terra converteix l'univers visual de l'àlbum en un preciós llibre de records per als primers anys del bebè.

Què construirem explora els somnis compartits entre un pare i la seua filla, mentre que Mentrestant, a la Terra... completa la trilogia portant-nos a l'espai per contemplar la història de la humanitat: els seus conflictes, els seus èxits i el missatge que allò que ens uneix és més important que allò que ens diferencia.

El destí d'en Fausto és una faula sobre l'arrogància, il·lustrada amb litografia tradicional al prestigiós taller Idem de París: Jeffers, que mai no es repeteix, va decidir que aquesta història necessitava una altra tècnica. Tornar a començar porta la seua mirada encara més lluny: una reflexió audaç sobre la humanitat i el seu futur, el seu primer llibre concebut tant per a adults com per a xiquets.

El xiquet del jersei de ratlles i el seu inseparable pingüí —els personatges que el van llançar a la fama— van tornar el 2024 després d'una dècada d'absència amb On amagar una estrella. Jeffers havia dit que mai no tornaria a aqueixos personatges, però la tornada a Irlanda del Nord durant la pandèmia i l'experiència de llegir els seus primers llibres als seus propis fills van despertar unes ganes irresistibles de retrobar-s'hi.

El seu últim àlbum, Tinc molta feina, és Jeffers en estat pur. Hui és l'aniversari de la Bridget i l'única cosa que vol és celebrar-ho amb els seus amics, però tots estan massa ocupats: en Royal té «llocs on anar», en Rodney ha quedat amb un senyor per parlar d'un gos i en Regis s'està rentant els cabells. Humor absurd, ritme perfecte i una pregunta que es clava: les nostres presses ens estan robant el que de debò importa?

També a Andana trobaràs Hi ha un fantasma en aquesta casa, un àlbum amb pàgines transparents que converteix la cerca de fantasmes en un joc irresistible; Això era un Alfabet, on cada lletra amaga una història; la sèrie dels Huguis (El jersei nou i Jo no he sigut); i Un diccionari amb història, la seua última col·laboració amb Sam Winston. Amb Winston també va crear La nena dels llibres, guanyador del Premi al Millor Llibre de Ficció a la Fira de Bolonya. Com a il·lustrador, va donar vida a les cèlebres ceres de Drew Daywalt a El llibre dels colors de les ceres i El llibre dels números de les ceres, i a l'entranyable Fred, l'amic imaginari d'Eoin Colfer. Tots aquests títols estan disponibles en la nostra llengua.