Maquinaigües

Qui no s'ha sentit atret per l'aigua quan era petit?

Quan érem nens vam jugar fins a enfangar-nos o quedar ben xops. Saltàvem dins els bassals que feia la pluja. Vam construir rierols per fer-hi curses de barques amb pals i fulles mentre el pare regava l'hort i també vàrem explorar un riu, durant els campaments d'estiu...

Avui obrim qualsevol de les aixetes que tenim a casa i en raja aigua potable. Ens hem acostumat a repetir aquest gest diàriament i no pensem d'on ve aquesta aigua ni com arriba fins a nosaltres.

I fa més de cent anys, com va ser possible que l'aigua arribés a les llars per primera vegada?

Aquest llibre ens endinsa en la història de la tecnologia de l'aigua. Un àlbum il·lustrat que naix del talent musical i líric de La Tresca i la Verdesca i el traç oceànic de la Noemí Villamuza.

Capbusseu-vos en aquest llibre, seguiu el camí de l'aigua dolça i coneixereu com són els mecanismes que fan possible que es produeixi el miracle quotidià de poder beure aigua quan s'obre una aixeta.

Un llibre amb Banda Sonora

Aquest llibre té una banda sonora molt especial. 

Et recomanen que quan trobis una paraula en negreta escoltis la cançó del disc Maquinaigüesde La Tresca i la Verdesca. Així podràs gaudir d’una experiència molt especial.

Pots escoltar les cançons a la web www.maquinaigues.cat i també a les plataformes digitals Spotify, Apple Music, Deezer, Amazon Music, YouTube i Tidal.

Nota dels autors

Quan érem nens vam jugar fins a enfangar-nos o quedar ben xops. Saltàvem dins els bassals que feia la pluja. 

Vam construir rierols per fer-hi curses de barques amb pals i fulles mentre el pare regava l’hort i també vàrem explorar un riu, llera amunt, durant els campaments d’estiu...

I aquella aigua, que va ser font de llargues hores d’aventures i entreteniments, encara circula? On va anar a parar?

Fa més de cent anys, com va ser possible que l’aigua arribés a les llars per primera vegada?

Aqüífers, pous, engranatges, canonades, màquines de vapor, i, per damunt de tot, una maquinària humana al servei del canvi revolucionari que va suposar tenir aigua a casa. Cadascun d’aquests treballadors: fogoners, operaris, maquinistes, manobres..., amb la seva pròpia vida, els seus noms, els seus somnis i esperances, els seus propis records d’infantesa, van deixar-hi l’ànima!

La natura i la tecnologia, l’home i la màquina, l’esforç i el descans. 

Per a nosaltres tot això és Maquinaigües, un petit homenatge cantat i dibuixat a tots aquests treballadors.

Este proyecto ha recibido una ayuda del Ministerio de Cultura y Deporte