Editorial d'àlbum il·lustrat, llibres infantils i juvenils

Pau Valls Perez

Pau Valls Perez

Hi ha dibuixants que arriben al còmic llarg des del principi. Pau Valls hi va arribar des d'un altre lloc: anys d'il·lustració editorial, portades de llibre, pàgines per a revistes, històries curtes per a fanzines. Quan publica finalment el seu primer còmic de llarg alè, es nota que ha estat observant molt i esperant el moment just.

Valls (Alcoi, 1985) es va formar en il·lustració a l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Alcoi i va completar la seva formació en Belles Arts a la Universitat Politècnica de València, ciutat on resideix. Durant anys ha treballat per a mitjans com Forbes i El País i per a editorials com Penguin Random House o Blackie Books. Amb l'editorial Sembra ha il·lustrat projectes de més envergadura: la portada de La muntanya, de Laia Asso, i la totalitat de Nosaltres, les muntanyes, de Savanna Books. El pas d'il·lustrador a autor complet era qüestió de temps.

La cita va néixer fa gairebé deu anys com l'esborrany d'un guió —dos personatges molt diferents obligats a conviure— i va quedar aparcada fins que Valls va decidir reprendre la història amb una pregunta nova: com havien arribat fins aquí aquests dos homes? La resposta li va donar l'estructura: dues línies temporals que es creuen, un present disbauxat i un passat que ho explica tot. O gairebé tot.

Gràficament, Valls se situa en una tradició molt concreta. Coneix i respecta la línia clara valenciana —Micharmut, Daniel Torres, Mique Beltrán— però els seus referents més decisius vénen del còmic independent anglosaxó: Daniel Clowes, probablement el seu dibuixant favorit, Chris Ware i el noruec Jason. El resultat és un estil net, de pàgina clàssica, que narra amb l'economia de qui ha vist molt cinema i sap que una vinyeta ben col·locada val més que tres de mal posades.

«La influència del cinema en la meva manera de narrar és innegable. En el moment d'idear una història o una estructura, estic més a prop d'una pel·lícula que d'una novel·la.»

La crítica ha rebut La cita amb entusiasme. Jordi Costa la defineix com «un thriller grotesc o una comèdia negra on tres solituds i un temps fracturat imparteixen una virtuosa lliçó de ritme». Per a César Sebastián és l'obra de «un dels millors historietistes de la seva generació». Nadia Hafid la compara amb els germans Coen. No és mal debut.

Té en ment un còmic infantil d'aventures i el guió d'una història que va deixar a mig fer per acabar La cita. Caldrà estar atents. Pots descobrir més de la seva feina a pauvalls.net i seguir la seva obra al catàleg d'Andana Gràfica.