Matthew Forshythe

L'home que va dissenyar Adventure Time i després va decidir que el seu era fer plorar i riure amb àlbums il·lustrats.

L'error més gran dels pares de la Poko va ser regalar-li un timbal. L'encert més gran de Matthew Forsythe va ser escriure aquella frase. Amb ella arranca La Poko i el timbal, el seu primer àlbum com a autor i il·lustrador, i amb ella va quedar clar que el món del llibre infantil acabava de guanyar un creador amb una veu pròpia, esmolada i tendra a parts iguals.

De missatger en moto a dissenyador de mons

Matthew Forsythe va nàixer al Canadà, va créixer a Londres i va estudiar ciències polítiques a la universitat. Res en el seu currículum apuntava cap a la il·lustració —excepte que no va deixar de dibuixar ni un sol dia de la seua vida—. Després de graduar-se va passar una dècada viatjant: va ser cambrer, repartidor en moto a Irlanda, mestre de preescolar a Corea del Sud. De nit dibuixava. Va publicar els seus primers còmics (Ojingogo, Jinchalo) i aquestos li van obrir una porta improbable: Cartoon Network el va contractar com a dissenyador principal d'Adventure Time, una de les sèries d'animació més influents de la seua generació.

En dos anys a Los Angeles, Forsythe va dissenyar centenars de personatges, fons i atrezzo per a més de cent episodis. Treballava nits, caps de setmana i Nadals, envoltat d'artistes amb formació a les millors escoles d'art del país, que li donaven notes i correccions constants. El que per a qualsevol hauria sigut aclaparador, per a ell va ser la millor escola possible. Després van arribar The Midnight Gospel (Netflix) i Robin Robin, la pel·lícula d'animació stop-motion d'Aardman que va ser nominada a l'Oscar.

"Abans d'allò no tenia confiança en el meu treball. Després, sí."

Però Forsythe feia anys que volia fer una cosa diferent. Quan ensenyava en un jardí d'infància coreà i llegia àlbums il·lustrats als seus alumnes, es va enamorar d'aquella forma única de contar històries on text i imatge són inseparables. Aquell somni mai no es va apagar. Avui viu a Los Angeles, on compagina l'animació amb els seus propis llibres —i confessa que prefereix pintar amb aquarel·la, gouache i llapis de colors abans que treballar en digital—.

Un estil que es reconeix al primer cop d'ull

Els àlbums de Matthew Forsythe comparteixen un segell inconfusible. Els seus boscos lluminosos, amb textures aterciopelades i una paleta de coures, carmesins i verds profunds, creen mons que conviden a quedar-se. Els seus personatges —una granota, uns ratolins, un fantasma— tenen una expressivitat continguda que diu més amb una mirada que amb un paràgraf. I el seu humor és sec, irònic, de metxa lenta: la classe d'humor que fa riure el xiquet per una raó i l'adult per una altra completament distinta.

Forsythe escriu poc. Cada frase està mesurada, cada pàgina pensada com un gir que arrossega el lector. Llig els seus textos en veu alta desenes de vegades abans de donar-los per bons. I si una escena no funciona amb un públic real —com la xiqueta que es va alçar i se'n va anar al mig d'una lectura de prova, indicant-li que sobraven huit pàgines—, la talla sense remordiments.

"Una de les coses que et fan ser qui ets com a il·lustrador són les coses que no dibuixes i les coses que no pots dibuixar."

Els seus llibres a Andana

La Poko i el timbal va ser el llibre que va posar el seu nom a les prestatgeries de famílies i llibreries de tot el món. Una granota menuda que ix al bosc amb el seu timbal i, sense voler-ho, arrossega un desfilada d'animals músics —inclòs un llop a qui cal recordar que no es pot menjar els membres de la banda—. L'àlbum va ser triat Millor Llibre de l'Any per Publishers Weekly i la NPR, va rebre el Charlotte Zolotow Honor i el Boston Globe–Horn Book Honor, i es va convertir en un d'aquells llibres que els pares gaudeixen llegint en veu alta una vegada i una altra.

Amb Mina, Forsythe va fer un pas més. Una ratolina apassionada per la lectura i la tranquil·litat el pare de la qual, excèntric i impredictible, arriba un dia a casa amb una sorpresa peluda que ell insisteix a dir-ne "esquirol"... encara que té urpes esmolades i una mirada inquietant. És un àlbum sobre la confiança, la preocupació i la lleialtat entre pares i fills, contat amb un suspens que atrapa des de la primera pàgina. Mina va rebre cinc ressenyes destacades, va ser triat Millor Àlbum de l'Any per Kirkus Reviews i Shelf Awareness, i va ser finalista dels Governor General's Awards del Canadà.

El seu últim títol a Andana, L'Aggie i el fantasma, és Forsythe en estat pur. L'Aggie es muda sola a una casa nova i descobreix que està encantada. Posa normes: res de robar mitjons, res de menjar-se tot el menjar, res d'aparicions després de mitjanit. El fantasma, naturalment, les incompleix totes. La resolució del conflicte passa per un duel èpic al tres en ratlla —un guinyol deliciós a la partida d'escacs amb la Mort d'El setè segell— que només a Matthew Forsythe se li podia acudir. Més de setanta pàgines d'humor sec, lògica implacable i un final que deixa un somriure difícil d'esborrar.

Tots els seus llibres estan també disponibles en castellà.

Un creador que no dibuixa el que no vol dibuixar

Matthew Forsythe diu que els seus llibres ja són una mena d'autobiografia: tot el que necessites saber d'ell és a les seues pàgines. A Andana hi estem d'acord. Si vols conéixer un creador que ha passat de dissenyar mons per a Cartoon Network a construir boscos d'aquarel·la on viuen granotes amb timbal, ratolins valents i fantasmes amb debilitat pels mitjons, obri qualsevol dels seus llibres. La resta es conta sol.