Birgitta Sif

La il·lustradora que diu que les imatges són el seu primer idioma. I es nota.

Hi ha autores que escriuen amb paraules. Birgitta Sif escriu amb imatges. "Les imatges són el meu primer idioma", diu ella mateixa, i es nota a cada traç: abans que hi hagi text, ja hi ha una mirada.

Nascuda a Reykjavík, Islàndia, va estudiar disseny a la Universitat de Cornell i va obtenir el màster en il·lustració de llibres infantils a la Cambridge School of Art. Pel camí, va treballar en redaccions de diaris, va passar pels departaments d'art de HarperCollins i Henry Holt a Nova York, i va creuar l'Atlàntic per estudiar a Cambridge, on Walker Books li va oferir treballar junts. De vegades el desviament més llarg és el camí directe.

La seva tècnica és aparentment senzilla: llapis i color digital. Però hi ha en les seves il·lustracions una calidesa difícil d'explicar tècnicament. Els personatges tenen pes emocional, els fons respiren, i cada pàgina sembla haver estat dibuixada amb la concentració que es posa a escriure una carta important. El seu àlbum Oliver, sobre un nen que se sent una mica diferent de la resta, va ser finalista de la Medalla Kate Greenaway —el reconeixement més important de la il·lustració infantil en llengua anglesa— i ha estat avalat per Amnistia Internacional. El 2024, el seu relat il·lustrat "Héctor, el col·leccionista nocturn" va ser seleccionat entre més de 3.500 obres de 81 països per a l'Exposició d'Il·lustradors de la Fira de Bolonya.

A Andana publiquem Allà on vagis, el meu amor anirà amb tu, vuit històries escrites com a cartes d'un pare o una mare al seu fill o filla, sobre les coses que importen de debò: la resiliència, l'esperança, el valor de tornar a començar quan alguna cosa s'enfonsa. Un llibre que no té una edat exacta, perquè el que conté no caduca. També disponible en castellà: Allá donde vayas, mi amor irá contigo.

Birgitta Sif viu ara a Cambridge amb la seva família. Treballa des d'un racó del saló amb vistes al jardí, en els moments que li deixen lliures les seves filles. Com si el lloc importés menys que la mirada que hi portes.