Berta Cusó
Hi ha persones que estudien arquitectura i acaben dissenyant espais. I hi ha persones que estudien arquitectura i acaben dibuixant mons. La Berta Cusó és de les segones.
Va néixer a Barcelona, però des del 2014 viu a Berlín: aquella ciutat que té el costum d'atreure els creadors que necessiten distància per mirar millor el que han deixat enrere. Va estudiar Arquitectura a la Politècnica de Catalunya i Art i Arquitectura al City College de Nova York, una combinació que no és tan estranya com sembla. Els arquitectes aprenen a construir narracions en l'espai; la Cusó simplement va traslladar aquesta habilitat al paper.
La seva primera etapa professional va transcórrer entre bastidors —literalment— dissenyant espais per a instal·lacions, festivals i exposicions en diversos països, col·laborant amb artistes i comissaris. Una escola invisible que es nota en el seu treball: en com organitza la pàgina, en com gestiona l'espai en blanc, en com cada vinyeta sembla haver estat pensada de dins cap a fora. La seva obra pictòrica s'ha exposat a Nova York, Madrid, Barcelona i Berlín.
Però on la Berta Cusó ha trobat la seva veu més pròpia és en el còmic de no ficció. Un gènere que exigeix rigor documental i llibertat expressiva a parts iguals, i en el qual ella es mou amb una soltesa que costa anys guanyar. El seu univers visual és detallista i sorprenent: aquarel·les que oscil·len entre l'esbós urgent i la imatge contemplativa, on els objectes cobren vida i l'humor apareix quan menys t'ho esperes, just quan el tema és més seriós.
El 2020 va ser finalista del Premi Internacional Ara de Còmic en Català amb Paral·lel, una crònica sobre l'oci nocturn i els cabarets de la Barcelona franquista. Una obra que ja anticipava el que vindria: la fascinació de la Cusó pels marges de la història oficial, pels llocs on la cultura sobreviu malgrat tot. Dos anys després, el 2022, va rebre una de les Propuestas VEGAP —el programa de suport a projectes artístics de l'entitat de gestió de drets visuals— precisament pel seu projecte de novel·la gràfica sobre dones en temps de guerra. Un senyal que el sector ja havia identificat el que ella estava construint.
Aquest projecte va cristal·litzar en dues obres. La primera, L'extraordinària història del Circ Cric —també disponible en castellà—, el llibre amb el qual arriba a Andana. Un documental gràfic sobre en Tortell Poltrona i el circ que va fundar al Sarrià dels anys seixanta, quan fer riure era també un acte de resistència; sobre com aquell projecte va viatjar fins als camps de refugiats de Iugoslàvia, les selves de Colòmbia i les costes de Sri Lanka, donant origen a Pallassos sense Fronteres. L'obra va guanyar el Premi València de Novel·la Gràfica 2025 i va situar la Cusó en el mapa del còmic d'autor en llengua catalana i espanyola.
El març de 2026, en la primera Nit de les Lletres Catalanes celebrada al MNAC, la Berta Cusó va rebre el primer Premi Vinyeta FICOMIC per La conca dels àngels, un còmic sobre les dones en temps de guerra. El va dedicar, des de l'escenari, a totes les dones que viuen avui en conflictes arreu del món.
A més del seu treball com a autora, imparteix classes de dibuix i expressió gràfica a la Universitat Oberta de Catalunya i dirigeix tallers a Berlín. Una altra manera, potser, de fer el mateix que fa als seus llibres: ensenyar a mirar.
Si vols saber més sobre el projecte que la va portar a Andana, a andanagrafica.com trobaràs tota la informació sobre L'extraordinària història del Circ Cric i la col·lecció Adults gràfica.
