Un os al Marroc

«Un os al Marroc és un diari interessant i divertit sobre com es crea un festival de música al Marroc. El relat en primera persona de Lluc Silvestre va molt més enllà: és un assaig amè sobre la música i la indústria musical, sobre la barreja sonora i cultural, i també és una reflexió necessària sobre els estereotips “nosaltres” i “els altres”. Tot això queda magistralment plasmat pels dibuixos de Mr. Ed, que converteixen Un os al Marroc en un desbordant calidoscopi gràfic» - Valoració de Paco Roca

A quins lectors pot interessar aquesta obra i per què?

Espanya és un país multicultural. Cada comunitat autònoma, cada província, té les seves festes, tradicions i marques culturals respectives. Fins i tot algunes tenen els seus propis idiomes que conformen un territorio de diferents identitats socials. 

Però Espanya també ha estat històricament un país migrant on també han migrat altres cultures. I aquests intercanvis socioculturals conformen l’estat que som avui dia. L’avi valencià de Lluc Silvestre participava a les festes de Moros i Cristians d’Alcoi, amb el temps ell va fer de pirata moro a les festes del seu poble a la costa del Maresme, perpetuant així unes tradicions que no representaven la realitat dels pobles naturals del nord-oest dÀfrica. 

Aquesta experiència cultural, però, va fer que l’autor s’interessés per l’estudi de l’antropologia sociocultural. 

Un os al Marroc és la història real de Lluc Silvestre i de com el seu amor per la música i la gestió cultural el va portar a aprendre àrab per després desplaçar-se uns mesos al Marroc on va participar a l’organització del festival Visa for Music a Rabat.

Al costat de Mr. Ed han creat una novel·la gràfica a mig camí entre un quadern de viatge, una guia cultural i un diari personal ple d’amor per l’aprenentatge i la lluita activa contra la burocràcia absurda a través del treball en equip i la comunicació. 

Un os al Marroc és la novel·la gràfica perfecta per a aquelles persones que:

• Estiguin interessades en la gestió cultural i la música: A partir de l’organització real del festival de música, Lluc Silvestre desenvolupa tot un estudi, i crítica, sobre els tràmits burocràtics relacionats amb la cultura. I com la música, el menjar, el llenguatge i el treball en equip uneixen dues societats en teoria tan diferents com són la marroquina i l’espanyola. A més, aquesta novel·la gràfica mostra el procés complet de l’organització del festival, així com la realització. Els lectors que gaudeixen habitualment d’aquests esdeveniments, poden conèixer les dificultats a què s’enfronten els organitzadors.
• Gaudeixin de la unió entre el còmic i altres arts: Alguns punts que ja s’han comentat abans, com la música, el menjar, l’escriptura, els idiomes… conformen part no només de l’expressió cultural de societats concretes, sinó que a més a més modelen amb el pas del temps. A Un os al Marroc no només es representen dues societats i cultures, en teoria, molt diferents, sinó que a partir de les seves semblances parlen entre elles. I això és possible gràcies a la plasticitat del còmic, que és capaç d’unir-les i fer-les conversar. L’experiència de compartir un menjar que és nou per a tu amb gent que no coneixes, però amb qui t’estàs allotjant; aprendre a escriure en un nou alfabet un nou idioma; la representació de música, instruments i balls, a més de l’arquitectura, els mercats i la societat marroquina, és un exercici ple d’emocions que els autors han sabut plasmar a la perfecció en aquest còmic.
• Volen aprendre sobre la multiculturalitat del nostre país i la comunicació: a través de l’experiència personal del guionista, aquesta novel·la gràfica mostra una sèrie de valors culturals a tenir en compte en la realitat actual del nostre país. La diversitat de llengües i costums que fan que siguem un país ric i plural. Però també com interactuar amb aquestes diferències quan les desconeixem per no haver-les viscut abans. A més, els capítols d’Un os al Marroc que es desenvolupen a Espanya doten de context la mirada més estesa sobre el Marroc. Lluitant així contra uns prejudicis que, de vegades, els lectors no en som conscients.