El meu nom no és Irina
Xavier Aliaga (Escritor) , Paula Bonet (Ilustrador)
Una novel·la de descobriments, iniciàtica, en la qual ficció i realitat es barregen al caliu de les experiències i vivències que van alimentant la creativitat, la voracitat literària i el desig irrefrenable d'escriure del protagonista.
La història
La vida de Nèstor, un estudiant de batxillerat aficionat a escriure relats, fa un tomb quan arriba a l'institut Irina, una enigmàtica jove d'origen rus que és la imatge viva d'un personatge dels seus contes.
Amb ella comença una intensa relació plena de complicitats literàries, secrets i mitges veritats. Mentrestant, la família de Nèstor, amb una germana menuda desbocada i uns pares que no se suporten, camina cap a la descomposició.
Punts positius de la novel·la segons els lectors i les lectores
- Convida a perseguir els somnis, siguin els que siguin.
- És perfecte per a adolescents amants de la literatura, i per aquells que tenen aspiracions una mica diferents a les «normals».
- Un llibre ple d’intriga que et manté amb ganes de segur llegint fins al final.
«Este llibre es la definició del que la imaginació seria si se poguera materialitzar».
Segueix el facebook del llibre
L'autor ens parla del llibre:
- Escritor
- Xavier Aliaga
- Ilustrador
- Paula Bonet
- Col·lecció
- Trencadís
- Número de la col·lecció
- 1
- Matèria
- Narrativa juvenil
- Idioma
- Català
- EAN
- 9788494080258
- ISBN
- 978-84-940802-5-8
- Edició
- 1
- Nivell de lectura
- +12
Ressenyes
El resultat és llegidor, amè i de bona factura. Tanmateix, deixa el lector amb l’interrogant sobre què és i què hauria de ser una novel·la per a joves.
Crec que és una molt bona lectura per ser llegida a l’Institut. Primer perquè obre un ventall de possibilitats de conversa (les referències a Anna Karènina segur que ens porten a pensar en l’elegància de l’eriçó) i d’accions d’escriptura i segon, perquè segur que s’ho passaran bé llegint (i al final, és del que es tracta).
La lectura d'aquest llibre ha estat una sorpresa ben agradable.
