David Duff
L'home que va passar quinze anys convencent el món de comprar coses ara convenç els nens que un cuc i un dinosaure poden ensenyar-te tot el que necessites saber sobre la vida.
Hi ha una màxima que David Duff va aprendre de petit a Irlanda del Nord, assegut entre avis que explicaven històries amb molta convicció i poca fidelitat als fets: "Mai deixis que la veritat arruïni una bona història." Aquest principi, que podria signar qualsevol gran contacontes o qualsevol gran publicista, és el que sosté tota la seva obra.
Duff és el pseudònim literari de David Fitzduff, director creatiu amb més de quinze anys de trajectòria en agències com M&C Saatchi. Ha treballat per a clients tan diferents com la Creu Roja i grans marques comercials globals, sempre amb la mateixa obsessió: trobar l'angle emocional que fa que un missatge se't quedi. Quan va decidir traslladar aquesta habilitat als llibres infantils, el resultat va ser exactament el que caldria esperar d'algú així: llibres que parlen d'astronomia com si fos una història de ruptura sentimental, o del cicle de la vida com si fos la conversa més natural —i més hilarant— del món.
El seu debut internacional va ser The Day Moon and Earth Had an Argument (2024), amb il·lustracions de Noemi Vola, on la Terra i la Lluna es barallen com ho faria qualsevol parella mal avinguda. Després va arribar al catàleg d'Andana amb Al final, et menjaré, il·lustrat per Marianna Coppo: un llibre sobre la mort, el reciclatge de la vida i l'amistat improbable entre un cuc i un dinosaure que ho diu tot sense aspavents i amb una honestedat que desarma.
"Mai deixis que la veritat arruïni una bona història."
A David Duff l'apassiona la ciència —l'astronomia, la biologia, l'absurd de l'existència— però li interessa molt més el conflicte emocional que amaga cada fenomen natural. Els seus llibres no donen lliçons: plantegen situacions. I en aquestes situacions, els nens i els adults solen trobar-se més del que esperaven. Quan no escriu, continua treballant com a creatiu publicitari des de Londres, buscant aquesta mateixa espurna en cada campanya.
A Andana vam apostar per la seva veu. No és freqüent trobar un debut amb tanta precisió en el to: ni condescendent, ni edulcorat, ni complaent. Només bones històries explicades amb rigor, tendresa i un saludable sentit de l'absurd. Exactament el que li van ensenyar aquells avis en les seves cadires desgastades.
